X mutuo acuerdo

Xano Armenter

21/02/91. (Sala 125)

X raons òbvies existeix un moment en la vida d’un pintor al que hi ha una recerca x entrar en el món del mercat, és una època que no està definida x 1 dates concretes ja que sempre es pensa en vendre i tot això. Però quan es superen les primeres dificultats de la pròpia obra i es comença a descobrir un món personal i propi, la inversió de temps realitzada és tan brutal que no hi ha una altra situació possible que la fallida en el teu compte bancari.

Poc a poc es comença a vendre i, com en tot, hi ha la prova i l’aprenentatge. Enrere queden els idealismes de la joventut (art gratis i tot això) i estranyes i noves sensacions penetren en el teu estudi juntament amb els amics i els amics dels amics que vénen a veure’t. La primera venda la celebres convidant a aquells que et convidaven i a la segona comences a sentir la por d’entregar un tresor personal i irrepetible a ves-tu-a-saber-qui-és-aquest. Aquest dilema entre alegria i tristesa existirà sempre (o hauria) x que és un bon senyal de control de qualitat propi.

La manera de superar aquesta por és recordar la quantitat de pintures acumulades a casa (i dels problemes que originen cada vegada que has de mudar-te) i buscar en el comprador la intensitat i la brillantor del desig x “aquest” quadre.

Un dels llocs on no notes tots els embolics que implica el mercat de l’art és en el joc de l’intercanvi. Les meves primeres experiències es remunten als dotze anys d’edat, llavors x participar en concursos de dibuix infantil et donaven joguines. La meva primera obra venuda va ser a canvi d’un formatge de bola i una ampolla de whisky als setze. Durant els últims anys, i a mesura que l’interès x la meva feina començava a estendre, he realitzat una sèrie d’intercanvis amb amics i m’ha semblat divertit i interessant poder-los veure en conjunt. Primer com a homenatge a gent que m’ha donat suport, encara que és obvi anotar que no hi són tots els que són, i en segon lloc x que, com a bons coneixedors, han sabut triar obres que per a mi eren molt especials i que al emporta-les del meu estudi, vaig pensar que mai tornaria a veure.

Tots els intercanvis s’han produït amb dosis considerables d’entusiasme. Així, la percepció, al menys per a mi, és que x davant del valor econòmic fixat s’anteposa el valor d’ús. Una mica ingenua la situación, però molt important…
Xano Armenter

Amb motiu de l’exposició es va editar un catàleg on Xano comentava la seva afició al bescanvi i alguns dels seus intercanvis preferits.

Fotografies de Ramón Roca, Carme Masiá i Takushi Katafuchi