Una pintura completa

Sebastian Xano Armenter

22/10/86. (Sala 081)

Del 22 d’Octubre al 15 de Novembre 1986

QUADRES EN VERS

Una oportunitat única de veure una pintura que només es mostrarà completa fins el 15 de novembre de 1986.

Quan Sebastián Xano feia el Server militar a les Canàries, d’ón és fill, va conèixer un soldat que es feia passar per boig. A l’hospital militar, li encarregaren de pintar els testos de l’escalinata, i el soldadet aprofità per donar contundència als seus símptomes i pintar, amb la mateixa pintura groga i vermella que li havien assignat, les ulles i les branques del rosers i dels geranis, la complicada arquitectura d’un dragó i la pell arnada d’un gos eternament lligat al tronc de l’arbre. Sebastian Xano va veure una certa grandesa tràgica en la falsa bogeria de l’amic, potser perquè ja compartia amb ell aquesta visió èpica de la pintura i el convenciment que la pintura realment equivocada és la que vol fer creure que són rosers el que és pintura. Com un relat èpic, els vuit quadres d’UNA PINTURA COMPLETA tenen rima: mantenen un lligam, un ordre que els fa independents i coherents alhora, i ens proposen la ficció d’una realitat feta de quadres. Sebastián Xano pinta en vers i explica el tema com un clàssic, amb els motius de les coses tocant a terra i els de les idees a la part superior.

Tot plegat convida a una lectura ordenada dels vuit versos, dels vuit quadres. Als quatre que toquen a terra hi ha un recorregut per l’interior personal, amb el gat que reposa, la cafetera sobre el fogó la carta; pel propi jo, amb l’home que menja amb la mirada enllà del quadre, per l’amor adormit,associat al món lúdic i eròtic de la flauta; pel món del treball, explicat des d’un tauler d’escacs i un llum baix, d’altes hores. Els quatre de la part superior expliquen un món més teòric, centrat per l’ideal nocturn de la finestra i el somni de la noia. A l’esquerra hi ha la presència muda de la matèria, amb els coures i els ferros, i a la dreta la de la pròpia història, amb els viatges, la maleta, les capses dels trasllats provisional. És ara quan cal observar, llegir els objectes presents a cada vers, i que donen el to i la intenció de cada escena, sempre concebudes amb la ironia del qui sap que està pintat i treballant en un joc de ficcions, més divertit que alliçonador.

David Cirici