La sociedad es una flor carnívora

Francesca Llopis

20/05/93. (Sala 150)

Del 20 de maig 19 de juny de 1993.

Agraïments. A tots aquells que m’han cedit el seu interior.

Aquesta exposició vol ser una reflexió sobre alguns dels conceptes que van obrir pas a “Maig del 68”.

Cada una de les peces porten el nom d’una de les frases-grafitis que varen realitzar-se en aquella època, de manera que, a través dels motius literaris espontanis del passat, aquesta artista ens connecta amb les nostres circumstàncies actuals.La peça central d’aquesta esposició està construïda amb transparéncies mèdiques que es superposen creant un ampli espectre de la nostra interioritat.

“…

-Molt interessant- va dir Hans Castorp.

-És interessant , ja ho crec!-replicà el conseller àulic-. Una lliçó documental molt profitosa per a la gent jove. Fotoanatomia, sap?, un triomf dels temps moderns. Això és un braç de dona, es veu per la seva gracilitat.

Amb això t’envolten durant horetes idíl.liques, ja m’entén- I va riure, el seu llavi superior amb els bigotis retallats va torçar-se amunt, de costat. Les imatges es van apagar. Hans Castorp es va tombar cap allà on preparaven la radiografia de Joachim.

…

I amb la vibració del terra, els cruixits i rumors de les potències en acció, Hans Castorp va sotjar en aquella finestra esblanqueïda, va sotjar l’ossada nua de Joachim Ziemssen. L’estern coincidia amb l’espina dorsal formant una columna fosca, cartilaginosa. Les costelles de davant es creuaven amb les de l’esquena, que semblaven més pàl.lides. A dalt, les clavícules es bifurcaven, arquejades cap ambdós costats, i en el suau embolcall de la carn es veia, eixut i agusat, l’esquelet dels muscles i dels dalts dels braços de Joachim.

L’espai pectoral era clar, però si distingien unes vetes, taques fosques, un embullat negrós.

-Una estampa clara- a dir el metge- …”

Thomas Mann. La muntanya Màgica.