La gran dormida

Núria Manso

15/07/93. (Sala 152)

La Gran Dormida o Temps d’Ànimes desaparegudes.

(FORA DE MI, EXTENDRE’S ÉS SUPERVIVÈNCIA DE TOTS).

Amb la col.laboració de BEC I Titanlux

Deixeu-vos anar. No tens por!

El dentell de la porta no és cap límit sinó el traspàs a una altra realitat. No és somni, sinó és la teva consciència.

Endinseu-vos i penetreu en aquest territori que tu posseeixes.”

Palpa les parets, CANTONADES ENERGÈTIQUES, PROFUNDITAT D’UN ESPAI. Misteri en la gravitació, la ubicació i la localització.

T’hi col.locaràs: sou el centre o perifèria i allò irritant, és potser que us agradaria estar en un altre lloc.

Gran taca vermella en mig d’una penombra blava, roba roja estesa per tensors.Un món lil.liputenc, incidit per una llum col.locada en el punt de màxima suspensió. I entrem en un ambient de penombra de 7.000 w. energia atmosfèrica formada per una constel.lació de bombetes. El recorregut és circular en mig de l’hamaca suspesa, energia levítica de la claraboia.

En els finestrals s’hi projecta la imatge multiplicada, arrodoniment de l’espai energètic de la llum. Color roig més blau, terra més cel… petit i gros.