el taller d’Artigau a l’estudi de Ramon Casas

Francesc Artigau

03/02/15. (Sala 315)

El Taller és el tercer d’una sèrie de quadres de gran format que Francesc Artigau ha pintat en els darrers anys, un per any, en un procés d’elaboració minuciós i canviant.

Primer va pintar el carrer, Sant Pere Més Baix, on té l’estudi. Després el mercat de Santa Caterina després de la reforma, amb els botiguers endiumenjats i els clients absorts. I finalment el Taller: 5,19 x 1,90 m. de pintura. És un tema amb una certa tradició: Artigau recorda el quadre de Courbet, amb un nen i un gat que juga amb el llençol que ha relliscat del maluc de la model despullada. Però no es tracta d’una recreació ni d’un homenatge a la pintura. Quan feia de professor de dibuix a l’escola Eina, va passar moltes estones retratant gent que dibuixava i ara que ha traslladat les classes al seu taller, encara en retrata.

Li interessa copsar el posat d’atenció i concentració dels seus alumnes. A l’hora de plantejar un quadre d’aquestes dimensions, treballa les relacions internes dintre del quadre: hi ha un joc de mirades, de complicitat i d’atenció. En l’escena hi apareixen alumnes, amics pintors, el fill i els néts. Dos gossos que va tenir i que ja són morts s’observen a través del bosc de braços i cames. També hi surt una perdiu perquè en aquesta mena de composicions sempre hi ha d’haver una perdiu -diu Artigau, amb un somriure que li marca les línies d’expressió i li fa desaparèixer els ulls en una imatge, que recorda Josep Pla quan feia aquella cara de mongol-.

Cada dia, quan acabava de treballar, feia una fotografia del quadre.

Totes juntes es muntaven en un morfing, produint un efecte fascinant amb personatges que apareixien i desapareixien, que canviaven de postura, i on l’espectador posava plena atenció per veure en quin moment els models es giraven o en quin moment apareixia el croissant sobre la taula.

Tot és un pretext i tot és finalment pintura: ben construïda, lluminosa i noble pintura de Francesc Artigau.
Juliá Guillamon.