Serie Lonchas

America Sanchez

04/05/89. (Sala 109)

Del 4 al 27 de Maig de 1989.

Una poètica visual im-pre-visible

¿Pot capturar-se un misteriós paisatge lunar entre les vetes de la carn embotida en una llonza d’embotit? ¿Pot un embotidor ecològic produir Archimboldos en sèrie sense saber-ho?

Si aquestes preguntes resulten estrambòtiques és perquè no havíem vist fins ara les fotografies d’aquesta mostra. En el més noble sentit de la tradició fotogràfica, America Sanchez ens descobreix un món del què sempre hem tingut davant els nostres ulls. Aparentment només es tracta de fotografiar i d’augmentar. Però els resultats són de major abast. La carnalitat de les textures, agreujada i transmutada alhora, se suma a la combinatòria geomètrica de les formes i a la gamma refinada del cromatisme per produir efectes inquietants per contradictoris. La materialitat basta de l ‘objecte és elevada a la dignitat formal de l’art i no sabem molt bé a quina de les dues atribuir la fascinació de la imatge que les conjuga.

Per la meva part, crec que America Sanchez aconsegueix dur a l’extrem l’exercici d’una ironia que des de sempre ha temperat la seva peculiar veta plàstica. La baixa extracció dels seus temes o de les seves criatures es sotmesa, en general, al més exquisit tractament iconogràfic, convertint-se aquesta mescla en una aliança non sancta que destil•la humor crític. Una ironia a dos puntes que, per un costat, dessacralitza les pretensions, tantes vegades vanes o buides –meres “paraules pintades” de l’art contemporani, i, per altre costat, exalça la poètica visual que s’oculta en els estrats servils de la realitat. No és només carn sinó forma, color i fantasia el que es pugui embotir en una tripa. I només una mirada capaç d’engalanar els seus objectes amb la imaginació troba la forma de fer-nos-ho veure.

Nelly Schnaith. Barcelona, Abril 1989.